Altres idiomes

Català Castellano English
Ajuntament de Badalona

El Ple de l’Ajuntament nomena Màrius Díaz i Bielsa fill adoptiu de Badalona

29/01/2020 ::    

Màrius Díaz va ser el primer alcalde democràtic de la ciutat després de la dictadura

El Ple de l’Ajuntament de Badalona en la sessió ordinària celebrada el dimarts 28 de gener ha aprovat nomenar Màrius Díaz i Bielsa, primer alcalde democràtic de Badalona després de la dictadura, fill adoptiu de Badalona.

L’article 5 del Reglament regulador de la Concessió d’Honors i Distincions, disposa que fill adoptiu de Badalona és la declaració pública de la ciutat que s’honra amb el reconeixement unànime de què és objecte una persona que, no essent natural del municipi hi ha tingut o té clares vinculacions, per la seva trajectòria personal en qualsevol comesa, fos o no relacionada amb l’àmbit municipal, subratllant-ne públicament aquest vincle, que es fa explícit en el testimoniatge d’aquest honor. Aquesta declaració és simbolitzada amb el lliurament d’un pergamí.

La directora del Museu de Badalona, Margarida Abras, ha emès un informe tècnic on acredita la trajectòria de Màrius Díaz i Bielsa:

“Màrius Díaz Bielsa va néixer el 6 d’agost de 1933 a Barbastre i el 1950 va venir a viure a Badalona, on va residir fins al principi de la dècada del 2000, en què, un cop jubilat, es va retirar a Bielsa sense trencar, però, els lligams amb Badalona.

Va venir a la nostra ciutat per estudiar Nàutica a la Universitat de Barcelona, carrera que va acabar el 1955. Un cop completats els estudis, es va arribar a embarcar a la marina mercant, però ho va fer tan sols una vegada. Segons explicava ell mateix, es va casar amb la filla del capità, Teresa Lleal Galceran (1940-1988), membre d’una coneguda família badalonina, amb qui va tenir tres fills i una filla, i que seria també la seva companya de militància.

Mentre encara era estudiant va entrar a treballar com a aprenent a la Foneria Viñallonga, de Badalona, cosa que marcaria el seu futur professional. Primer, va obrir un petit taller, i el 1964 va muntar una fàbrica de construcció naval per compte d’una empresa britànica, i s’hi va quedar com a director, càrrec que va deixar en ser escollit alcalde de Badalona.

Segons el seu propi testimoni, els primers anys d’estada a Badalona, no va tenir cap interès per la llengua i la cultura catalanes, es va vincular al Centre Aragonès i no va fer res per integrar-se a la ciutat. Va ser a partir de començar a treballar que va veure les coses d’una altra manera, va aprendre català –tot i que en públic no el va parlar fins que va ser candidat a l’alcaldia-, i es va endinsar en el coneixement de la literatura i les tradicions catalanes.

El 1959, juntament amb Teresa Lleal, amb qui encara no s’havia casat, va començar a militar al PSUC -que funcionava en la clandestinitat-, de la mà del dibuixant badaloní Enric Sió, i van formar una petita cèl·lula d’aquest partit al centre de Badalona.

En aquesta etapa van començar les trobades clandestines i la formació política continuada mitjançant lectures i reunions molt freqüents. Una de les tasques que va portar a terme dins el partit va ser la confecció de fulls volants (octavillas), que imprimia d’amagat al local del seu taller. Aleshores també va conèixer alguns membres destacats del PSUC, com el badaloní Manuel Moreno Mauricio, i més endavant va assistir d’oient a les classes que impartia Manuel Sacristán a la Universitat de Barcelona, on va aprofundir en la seva formació política.

Va ser membre de l’entitat badalonina Joventuts Musicals, de la qual va ser secretari. Dedicada a la difusió musical, era una entitat legalitzada, que servia també per donar cobertura a algunes reunions de caire polític. Destaca igualment el seu paper com a fundador de la llibreria Al Vent (conjuntament amb Neus Ronda, casada amb Francesc Lleal, germà de Teresa). Ell només s’hi podia dedicar en caps de setmana, però li va resultar una tasca molt enriquidora, que el va posar en contacte amb el món editorial i li va facilitar conèixer llibres aleshores prohibits a l’Estat Espanyol. Va tenir la llibreria fins que va ser escollit alcalde el 1979. A més, va contribuir a iniciar la publicació de Comarca Exprés, una revista quinzenal que va sortir els anys 1976 i 1977, en el qual escrivien alguns joves periodistes que després han estat molt coneguts, com Enric Juliana o el fotògraf Manel Armengol, que la va dirigir.

El 1977, també amb la Teresa Lleal, va formar part del nucli fundacional de l’Associació de Veïns del Centre de Badalona, que en aquells anys de la Transició, va tenir un destacat paper reivindicatiu. En aquest sentit, cal esmentar la participació directa de Màrius Díaz, com a membre de l’Associació, en l’afer del monòlit de Can Solei. Es tractava d’una pesada estructura de formigó que els veïns van instal·lar al parc d’aquest nom per reivindicar, precisament, que s’anomenés així i no Parque Felipe Antoja, tal com volien les autoritats franquistes. El cas va aconseguir molta repercussió, tant per l’elevat valor simbòlic que tenia, com pel risc que va representar instal·lar el monòlit, molt pesat i difícil de bellugar, durant la nit, d’amagat de les autoritats municipals.

El 1979 va ser el cap de llista del PSUC, aleshores el partit hegemònic a la ciutat, guanyador de les eleccions municipals del 3 d’abril. Màrius Díaz va esdevenir, així, el primer alcalde de Badalona escollit democràticament des de l’època de la 2a República. Va encapçalar un govern de coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) i Convergència i Unió (CiU) fins al 1981, i únicament amb els socialistes fins al 1983. Va ser precisament el PSC-PSOE el que guanyaria les eleccions municipals d’aquell any, fet que deixaria Màrius Díaz fora de l’alcaldia.

Acabada aquesta etapa, va tornar breument a l’empresa privada, que va deixar de nou per incorporar-se com a diputat al Parlament de Catalunya durant la legislatura 1984-1988. També va encapçalar la candidatura del seu partit (transformat en Iniciativa per Catalunya-PSUC i després en Iniciativa per Catalunya-Verds) fins a les eleccions municipals del 1991. De manera simbòlica, a les municipals del 2019, va tancar com a independent la llista de la coalició Guanyem Badalona en Comú en Comú, ERC i Avancem-MES.

Durant l’etapa en què Màrius Díaz va ser alcalde de Badalona, l’Ajuntament va fer un esforç enorme per millorar la ciutat, que patia dèficits en nombrosos aspectes, i va haver d’afrontar una greu crisi econòmica.

Entre els nombrosos canvis que va impulsar l’Ajuntament que ell presidia, es poden esmentar: l’establiment d’un model d’administració més descentralitzat i obert a la participació ciutadana; la realització de millores urbanístiques, sobretot en alguns barris que estaven molt degradats; el lideratge en la reivindicació de noves escoles davant el govern central, que va donar com a resultat la posada en marxa de més de 25 nous centres escolars públics; la conversió de l’Escola de Música en Conservatori Professional; la lluita contra la contaminació; l’impuls als mitjans de comunicació locals –incloent-hi una televisió provisional que va ser precintada pel Govern Civil, i que va comportar la detenció de Díaz i alguns regidors-; l’elaboració del Catàleg de Patrimoni historicoartístic; el retorn al Museu de la Venus i altres peces arqueològiques espoliades durant el franquisme, l’enderrocament de l’edifici de pisos de l’actual plaça de Font i Cussó, construït sobre restes arqueològiques romanes (actualment integrades al Museu), o la formulació del model del cicle festiu de la ciutat, en bona mesura encara vigent avui dia.

Màrius Díaz Bielsa ha estat, doncs, una persona molt important per a Badalona, i amb la seva tasca ha demostrat el seu profund arrelament a la ciutat, que ha contribuït a millorar. Per aquest motiu, mereix que li sigui atorgat el nomenament de Fill Adoptiu com a mostra d’afecte i reconeixement a la seva persona i a la labor que ha portat a terme”.

El dictamen s’ha aprovat amb els vots favorables dels grups municipals de Junts per Catalunya, Badalona en Comú Podem, ERC-Avancem-MES, Guanyem Badalona en Comú i el PSC.

Badalona, 29 de gener de 2020

twitter @AjBadalona

El temps

L’Ajuntament de Badalona rep un reconeixement per la implantació de l’administració electrònica

Prei administració oberta 2017

Premi administració oberta 2017

Altres webs municipals